Seguía sin entender lo que pasó aquella noche. Sus mejores jeans, unos vaqueros Levi's desgastados, a la moda, rotos en las costuras y de un color oscuro casi negro; su camiseta de la suerte, naranja y llamativa; sus gafas de sol, italianas y de triunfador; su pelo engominado, sin apelmazar, firme y sujeto en posición perfecta. Y una muchacha, no sabía de donde, ni su nombre, ni su edad, ni si estudiaba, ni si trabajaba; pero con unos pechos enormes. Que ni le miró. Y, cuando llegó a casa, con unas copas de más, y tras quitarse sus mejores vaqueros, su camiseta preferida, dejar las gafas encima del escritorio, lavarse el pelo y quitarse la grasa acumulada de toda la noche, sólo pudo que quererse mucho, muchísimo, más de lo que hubiera hecho en su época adolescente, y dormirse con el calzón húmedo y esperando que, en la próxima salida, la chica de los pechos enormes, como mínimo, le mirara de reojo, para tener una cara en la que proyectar todo el amor que tenía y que, de momento, sólo se transmitía a él mismo.
La Llucía (6), de pares catalans, nascuda per atzar a Sòria però criada a un poble d'Extremadura del que mai ha sortit, demana aquest any als Reis una estrella de mar, una petxina per fer-se un collaret, un germanet que es digui Genís, una vareta màgica, que els seus pares no s'enfadin mai, pau al món, i els últims accessoris de la Nancy Princesa de Cuento (más de 30 €, se venden por separado)
Seu en una taula per a dos, i s'encara a la columna. Sopa de brou, llom a la planxa, flam de la casa. Sap que comet un excés demanant un cigaló, ben carregat, si us plau. Ara mateix, senyor Catà. En el breu lapse de temps en el que el cambrer col·loca el vas sobre el plantet, entre dos sobrets de sacarina i una cullereta que fa equilibris per no caure, s'adona que és l'únic que avui, en data tan assenyalada, seu sol a taula. De fet, porta fent-ho els darrers 22 anys. Es nota els ulls vidriosos, uns ulls que ja no veuen com abans, i s'adona que ara sortirà en direcció al seu minúscul pis a fer la rutinària de quarts de tres. Potser trobarà algun veí de l'escala, que acompanyat de fills i néts, voldran aturar-lo per felicitar unes festes en les que mai ha cregut. O potser no. Duerme – El niño gusano
Nunca había creído en el amor, aunque ahora disimulara, a sus 73 años, ante sus amigos, el cura, Dios y la nigeriana que, a través, de una mafia, le había pagado mucho más dinero del que había ganado trabajando toda una vida como ganadero de la meseta castellana.
Agarrada a mi brazo y tras el estruendo de un cláxon de un coche atascado, has abierto un ojo enorme y asustado, me has besado como si nada y me has agarrado todavía más fuerte antes de sumergirte de nuevo en un sueño dulce como tu sonrisa.
Ringo decidió dejarse bigote el mismo día que George, Paul y John pensaban decirle que era un batería mediocre. Pero esa masa de pelo encima del labio superior le daba un aspecto tan tierno que los tres mosqueteros vieron en él a su pequeño D'Artagnan.
La dona estrangera no sentia res quan feia l'amor. Simplement fluïa, com l'aigua, es deixava anar. I, en acabar, desava els bitllets a la butxaca i s'anava, riera avall, a buscar un got d'aigua per poder seguir fluint. Glass of water - Coldplay
Llegó a casa pronto, se puso traje de noche y, tras dudarlo un segundo, no más de dos, se lanzó desde su ático, dirección calle, en un vuelo intenso e impredecible hasta el momento, si no fuera porque la pajarita saltó de su cuello dejando al descubierto las múltiples marcas de sogas ya olvidadas, y la camisa mostró los enormes cortes en las venas de los brazos ya cicatrizados; entonces, entendiendo ya el gesto, pudo apreciar como sus sesos, al contacto con el suelo (splash), reventaron como una sandía.
Y fue entonces cuando vió la película de su vida, en blanco y negro por supuesto, y se detuvo en el verano del 94, en el justo momento en el que su madre le limpiaba con un pañuelo sucio y vomitivo el rastro celestial y pegajoso de sandía que caía de sus labios hacia el cuello, sin detenerse.
Sonrió, se levantó, saludó a Pedro y entró en el cielo como si nada hubiera pasado.
Si hasta el momento no te he dicho nada acerca de tus nuevas cortinas es, simplemente, por el miedo que tengo de que me descubras escondido tras las viejas.
I, de sobte, una taronja cau rodolant als teus peus. El contacte et fa donar un salt en el teu seient abatible, tan distret com anaves mirant els cotxes circulant per la Diagonal, cada cop més plena de vehicles, de soroll i de gent. Odies el brogit que s'ha instal·lat a la ciutat, i ja et costa trobar espais en silenci. Et molesta el xiscle dels nens, els crits de les peixateres i verdulaires al mercat -ja no hi vas excusant els preus, que pugen a una velocitat vertiginosa-, el pas dels fulls d'estudiants mediocres a les biblioteques. La lleugeresa del tramvia et provoca un record al bressol de la infància; no seria el primer cop que t'adorms i, el conductor, en l'última parada, t'ha de despertar i tu, avergonyit, li demanes milers de disculpes donant-li excuses que el pobre conductor oblidarà de seguida perquè creurà que són coses de l'edat.I, de sobte, una taronja cau rodolant als teus peus. Contacta amb tu, amb els teus peus, i et veus buscant entre la gent la bossa de plàstic trencada d'on hagi pogut saltar la fruita. I recordes que abans has estat mirant el vagó, distracció única a banda de seguir la trajectòria ràpida i quotidiana dels cotxes de la Diagonal, i només has trobat una munió de motxilles, carpetes, folis i nervis. I agafes la taronja, t'aixeques una mica sense que el cul perdi el contacte amb el seient, i mires a la resta de vagons. Veus que ningú porta taronges.I, de sobte, et veus amb la taronja a la mà, examinant-la. No et sorprèn que sigui de color taronja. És més, t'hagués sorprès molt que fos d'un altre color. No goses gairebé tocar-la, tot i que notes com la salivera comença a sortir de les glàndules i es concentra a la part davantera de les teves dents postisses, amb el risc que comporta que aquella mena de tireta que et permet tenir-les fixes pateixi una reacció química estranya que et provoqui que et caiguin les dents a terra, com ja et va passar en la tendra infància o en la fotuda jubilació. Empasses l'excés de saliva, i deixes la taronja entre les teves mans, provant de distreure't amb el paisatge.I, de sobte, penses com de vell estàs, fent sempre el mateix trajecte -no et desagrada, però és rutinari, ja coneixes tots els secrets dels carrers que travesses-, i t'adones que la taronja d'avui a trencat la monotonia, És una senyal, et dius, i, sense saber com, la parteixes en dos, baixes a la primera parada, no saps ni on ets, i busques alguna dona, vella com tu, que estigui disposada a compartir aquella mitja taronja que li oferiràs amb el teu millor somriure postís.
Al finalizar el segundo bis, el saxofonista asmático resopló de tal forma que de su instrumento salió una nota armónica y perfecta, y la chica de las maracas, enamorada en secreto del músico, no pudo más que extasiarse, lo que provocó que una de sus maracas, la de la mano derecha, volara de puro placer, con la mala fortuna de impactar en la calva, también armónica y perfecta, del jurado del concurso de baile, un accidente con el que se dió por finalizado el IV mundial de bailes latinos para tortugas menores de quince años.
Arribo a casa cansat i pensant, per variar. No sé si he parlat massa. Sempre podré culpar l'alcohol, que diuen que fa parlar més del que fa falta.
Camino amb les mans a les butxaques, posat relaxat i cara atenta, perquè a altes hores de la nit, tot i que vagis pels amples carrers de l'Eixample de Barcelona, mai saps si et podràs trobar un junkie desesperat, un vella que passeja el gos i aprofita per llençar la brossa, un repartidor de pizzes que agafa la moto per tornar a casa o una parella que s'acaba de retrobar i han aprofitat un portal que quedava mig obert en un dels petits carrers que s'endinsen en les illes de cases per reprendre aquells estímuls que fa anys els van dur als, possiblement, millors moments de la seva vida i que ara, ja més grans i sense gaire cosa a fer, proven de recuperar tot i que saben que és possible que a ell no se li aixequi o que a ella no li agradi, quedi insatisfeta perquè no s'han acomplert les expectatives que s'havia imaginat amb aquell qui havia estat l'amor de la seva vida, que la va ferir quan li va dir allò típic i tòpic, pel·liculero com li agrada dir, de 'millor que siguem amics', que la marcar en totes les seves relacions posteriors, que l'havia obligat a casar-se amb aquell impotent que la utilitzava només per mostrar-la als seus amics com la millor cacera de la temporada, i que la feia sentir un simple objecte, com ara, que després del polvo ràpid dins del portal entreobert en un dels carrerons que s'endinsen a les illes de cases de l'Eixample de Barcelona, i després de veure que allò tampoc l'havia satisfet, la obligaria a donar algun pas més enllà, tot i que en cap moment es plantegés separar-se perquè tenia dos fills, aquells dos fills que havia criat i que, ella ho sabia, i possiblement ell també, no eren del seu marit, sinó de l'home que ara l'havia insatisfet tant.
Arribo a casa, i només penso en enviar-te un sms. Me l'has enviat tu primer. Sempre m'acabes guanyant en tot. Però sóc jo qui et recorda que, avui, no has tingut un petó de bona nit.
Todo se acabó cuando, tras alinear sus dedos índice y corazón, apuntó al mismo y, tras flexionar las falanges, se oyó un estruendoso ruido. Lo último que vio fue su cara sonriente; el último placer reflejado en el espejo de su dormitorio.
I ho saps, i no te n'amagues. Ensenyes pit i cuixa, tornes boig a qui se't passa per davant. Et saps i et veus guapa. Si anessis encara a l'institut, el temps no passa en va i ja queda més lluny del que voldries, estaries ara mateix, segur, seguríssim, llepant un xupa-xups de maduixa àcida, d'aquells que et deixa la llengua roja, roja sang; una llengua que passeges sobre el dolç caramel, que s'omple de les teves desitjades babes. És veritat i ho saps. Sempre vas ser del grupet de moda, les més maques de la classe, les que animaven l'equip de bàsquet perquè hi jugava aquell que... com es deia... és igual, al final es va convertir en un fanfarró i la teva millor (ex)amiga te'l va treure, tot i que ja li està bé que li fes un fill i ara estiguin separats i divorciats, tan joves ells. I, mentrestant, tu orgullosa de tu mateixa. Del teu cabell ros, que a la discoteca es mou al mateix ritme que els ulls del nois que miren, migs borratxos i embadalits, el moviment dels teus pits, magnífics, que al gust de molts ensenyes en excés, deixant poc a la imaginació i provocant reaccions com les dels milers de pupil·les que se centren en la part superior de la teva samarreta de tirants blava, que avui has decidit combinar amb els teus texans preferits, aquells que et marquen un cul que, quan et gires, fan que els milers de pupil·les que tenien dos focus d'atenció només en tinguin un. Però l'alcohol ja t'ha convertit en una altra persona. Demà ja no recordaràs res, i els qui et coneixen, sense por al que pogués passar, perquè demà quedarà com una boira en la teva memòria, et diuen que volen ser el teu príncep blau, aquell amor de tota la vida, aquell qui et farà més feliç.
Evidentment, faré cua per dir-t'ho jo també. Que mai t'havia vist tan maca. Ni tan borratxa. I portes tota la nit provocant-me. La niña imantada - Love of lesbian
Una vez dentro, encuentran su sitio en una silla de plástico, color negro. Al tocar de sus nalgas con el frío plástico, abren sus bolsas y sacan un libro. Ella y él, separados por un viejo bigotudo, se adentran en sus novelas, y notan como su imaginación se teletransporta a la misma velocidad, o superior, que lo hace su cuerpo bajo el asfalto de la gran ciudad a través de un gusano metálico. Cuando el viejo ve llegar su hora, se levanta y deja un espacio enorme, demasiado enorme, entre ellos. Se miran fugazmente y, atraídos pero sin ganas, deslizan sus nalgas en el frío plástico negro. Sin dejar el libro de las manos, se besan fugazmente. Y, fugazmente, vuelven a su novela.
Seguramente era más importante lo que leían que ver como, ahora sí, el amor había desaparecido entre ellos.
Seguía sin entender lo que pasó aquella noche. Sus mejores jeans, unos vaqueros Levi's desgastados, a la moda, rotos en las costuras y de un color oscuro casi negro; su camiseta de la suerte, naranja y llamativa; sus gafas de sol, italianas y de triunfador; su pelo engominado, sin apelmazar, firme y sujeto en posición perfecta. Y una muchacha, no sabía de donde, ni su nombre, ni su edad, ni si estudiaba, ni si trabajaba; pero con unos pechos enormes. Que ni le miró. Y, cuando llegó a casa, con unas copas de más, y tras quitarse sus mejores vaqueros, su camiseta preferida, dejar las gafas encima del escritorio, lavarse el pelo y quitarse la grasa acumulada de toda la noche, sólo pudo que quererse mucho, muchísimo, más de lo que hubiera hecho en su época adolescente, y dormirse con el calzón húmedo y esperando que, en la próxima salida, la chica de los pechos enormes, como mínimo, le mirara de reojo, para tener una cara en la que proyectar todo el amor que tenía y que, de momento, sólo se transmitía a él mismo.
