U

Seu en una taula per a dos, i s'encara a la columna. Sopa de brou, llom a la planxa, flam de la casa. Sap que comet un excés demanant un cigaló, ben carregat, si us plau. Ara mateix, senyor Catà. En el breu lapse de temps en el que el cambrer col·loca el vas sobre el plantet, entre dos sobrets de sacarina i una cullereta que fa equilibris per no caure, s'adona que és l'únic que avui, en data tan assenyalada, seu sol a taula. De fet, porta fent-ho els darrers 22 anys. Es nota els ulls vidriosos, uns ulls que ja no veuen com abans, i s'adona que ara sortirà en direcció al seu minúscul pis a fer la rutinària de quarts de tres. Potser trobarà algun veí de l'escala, que acompanyat de fills i néts, voldran aturar-lo per felicitar unes festes en les que mai ha cregut. O potser no.

Duerme – El niño gusano