Terrassa

Avui he descobert la terrassa de casa meva. Qui ho havia de dir que, a la meva edat, hagués de retrobar-me.

Surto i respiro. I, a aquestes hores de la nit, ja són poques les finestres que tenen algun llum obert. Tènues i suaus rectangles ataronjats que donen una il·luminació especial a la nit barcelonina. I que combinen a la perfecció amb la (sovint massiva) il·luminació dels carrers.

Poc brogit de cotxes. Alguna moto perduda. I els típics jovenets a la rambleta de prop de casa, cridant més del necessari. Però més igual. Cigarret en mà, respiro més aire fresc d'estiu que nicotina.

Ja va bé. Perquè aquest airet es trobarà a faltar.

We're from Barcelona - I'm from Barcelona