Vivíem junts sota la mateixa teulada, però els meus pares i la meva germana eren com estrangers per mi, i jo no tenia ni idea de què volien de la vida. I el mateix passava a l'inrevés: la meva família no en tenia ni idea de quina mena de persona era jo i a què aspirava. No és que jo sabés el que volia de la vida: de fet no ho sabia. M'encantava llegir novel·les per distreure'm, però no escrivia prou bé per ser novel·lista; també vaig descartar fer d'editor o de crític, perquè els meus gustos eren extrems.I no ho he escrit jo, sinó un dels meus escriptors preferits: Haruki Murakami, en la primera novel·la que se li va traduir en català: El meu amor Sputnik.
Papa, jo vull ser torero - Albert Pla
3 comentaris:
Ei! Gràcies per la linkada del blog!!
Ens coneixem? Com vas descobrir el blog d'ilustració?
Ara mateix linko el teu!
Fins aviat!
Hombreeeeeeeee Vic!
Qtal? Esta mania que tiene la gente de mirar abajo en las fotos jajaja hacen que no les reconozca! Sabes cuantos tios con gafas y barba hay en el mundo?? jajajaja Ostras que bueno encontrarte!
Espero que nos veamos pronto, y si quieres pasar por Pamplona tienes casa socio!
Un abrazo!
És que aquest Murakami la toca. La frase no és més que posar per escrit i perque algú la llegeixi en veu alta per adonar-nos de la puta realitat. Bona tria.
Publica un comentari a l'entrada