Amb el pas dels dies cada vegada em fa més cosa saber que, si tot va bé, l'any que ve estaré molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món. Un lloc estrany, per desconegut i per misteriós. I perquè hauré de canviar-ho tot. Hauré de ser una persona nova. I crec que, desde que sé el meu destí, estic començant a canviar. No sóc el mateix de fa, quant diria, un parell de mesos. Noto com un pes sobre meu, com si qualsevol cosa que faig, o faré a partir d'ara, em marcarà molt més que qualsevol cosa que hagi fet amb anterioritat. Idea absurda, ho sé, perquè és bastant evident que tot el que hagi fet en els anteriors vint-i-un anys ha estat molt més destacable que el que hagi fet en els últims seixanta dies. O potser no.
Buff, estic fet un embolic. Tot i que pugui semblar que gràcies a estar un any a Bolívia, envoltat de llames, mascant coca i treballant, hauria de donar-me una tranquil·litat que, asseguro, no és així. I és que dubto de tot. I els que m'aguanten ho saben.
Ja vaig dir fa dies que estava confús. Doncs sento que, cada minut que passa, ho estic més.
El miedo que tengo - Astrud
2 comentaris:
No has de ser una persona nova, no crec que ho siguis només pel fet de marxar un any fora. Aniràs sent tu sempre, tot i que aniràs sumant experiències i moments a la persona que ets ara que t'aniran fent canviar, potser sí, una mica, però sempre seràs qui ets.
Ho vaig prometre i aquí t'escric!
No tinguis por de deixar la vida que estàs portant ara, és un canvi fort però és per millorar, per experimentar i seguir coneixent.
Primer et sentiràs un extrany, un alien (com diu la canço de l'Sting), però quan et facis Bolívia teva no voldràs tornar a la Barcelona natal.
Això no t'ho diu una experta, ja fa temps que hauria d'haver marxat i no ho he fet... Però aprofita i disfruta d'aquesta experiència!
Mentrestant, els indígenes barcelonins t'envejarem.
Publica un comentari a l'entrada