Ho vaig dient a diferents persones, que per variar mai recordo qui són, i és possible que temps després els hi torni a dir sense recordar que fa setmanes, dies, o potser hores, els havia dit el mateix.Necessito marxar. És una necessitat, no un desig o una dèria de joventut. Més que res, perquè de jove ja no en tenim res.
Un exili voluntari, personal. Gairebé animal, però no de mamífer, sinó d'ànima. Em rellegeixo el que estic escrivint en aquest (massa personal, potser) bloc, i cada vegada tinc la sensació que encara no sé qui sóc. Només petites pinzellades del que dec ser.
A banda, com a tot exili que es vulgui dir així, té un component territorial-cultural-polític. Però això no toca.
Los periódicos de mañana - M Clan
Los periódicos de mañana - M Clan
1 comentari:
Ara et faig la mateixa reflexió que tu em vas fer a mi. No és dolent que sigui personal el blog, així pots anar repassant d'en tant en tant com estaves en cada moment segons allò que havies escrit. I la gràcia també és que els que et llegim ho arribem a descobrir.
Publica un comentari a l'entrada